El drama

26 agost, 2008

Fa uns anys el diari Levante va publicar les imatges d’un matrimoni mort en un accident de trànsit. Era impossible saber qui eren perquè estaven coberts. O això va creure el redactor. Un dels peus que es veien mostrava una sabata. «Les sabates de la mare», va pensar la família indignada i commocionada.

Pocs dies després, molt desafortunadament, en un balanç de víctimes de cap de setmana es va utilitzar la mateixa imatge com a recurs. La família enrabiada va anar al diari. Va suplicar que destruiren aquelles imatges. El redactor que els va atendre des de la seva ignorància afirmava que era impossible, que eren del fotògraf i no sè quantes excuses corporativistes més. En resum, no va saber reaccionar.

En aquell moment, un directiu de Levante va sentir la conversa. Va pujar fins a l’arxiu, va demanar les fotografies i els negatius. Va baixar a recepció, va demanar disculpes ala família i va entregar fotografies i negatius perquè feren el que vullgueren amb elles.

Aquesta història real, que havia passat uns anys abans que jo entrara al diari, me la va explicar un dels meus primers caps perquè entenguera on acaba el periodisme i on comença la dignitat de les persones. I ho feia perquè jo acabava de passar aquella ratlla.

Llegiu altres reflexions a Tinta Digital.

Etiquetes: , , ,
Classificat com Hi ha ètica al periodisme? | Comentaris (4)

4 Respostes a “El drama”

  1. Borja Ventura dice:
    agost 26th, 2008 a les 4:48 pm

    Buf…

    Una situació dura, sense dubte… espere que no tinga més importància que la de un incident aïllat.

    Un abraç!

  2. Miquel Lorene dice:
    agost 26th, 2008 a les 6:37 pm

    Badenes,

    mal tràngol…però no cal desistir. Tots/es la podem montar en qualsevol moment d’una manera inconscient. Mal senyal seria si fos d’una manera programada

    Vinga campió!!!

  3. jbadenes dice:
    agost 26th, 2008 a les 9:33 pm

    Efectivament, va ser un incident aïllat i amb molt menys repercussió que la del pobre redactor que es va veure desconcertat davant les exigències de la familia. Com d’errades no previstes n’hi ha moltes, jo no tinc cap problema en explicar les meves. L’error ensenya a encertar.

  4. Roger dice:
    setembre 1st, 2008 a les 9:03 pm

    Mestre, acabe de conèixer el teu nou blog i és genial!

    A vore si li peguem una espenta al projecte eixe que tenim a mitges…

    Una abraçada!

Deixeu un comentari