Una majoria silenciosa que calla 6 February, 2009
«En aquest país hem de suportar “mitjans” que no es dediquen a informar, sinó a l’autobombo de les seues empreses i d’amics, la propaganda del director de torn i atacar amb ferotgia als adversaris, el sensacionalisme, el amarillisme, la publicació d’informació (moltes vegades ridícula) sense contrastar ni posar-la en dubte. Però això amb sort, perquè es veuen coses pitjors. Com periodistes radiofònics difamant i insultant cada dia, periòdics que munten sofisticades conspiranoies que el major atemptat terrorista d’Espanya va ser quasi obra del partit que va guanyar les eleccions.»
«En aquest país no tenim periodistes, els patim.
Ja, no són tots, ni de bon tros. Però si hi ha una majoria silenciosa que calla i no s’atreveix a criticar als seus col·legues o empreses –ja se sap, avui ací, demà allí–, fins i tot “prestigiosos periodistes” que accepten línies editorials i instruccions “rídicules” només per a mantenir les seues nòmines de 92.000 euros de mitjana. On estan o han estat els “col·legis de periodistes”? No discutien tant d’un codi deontològic? Era tot una farsa?»
Etiquetes: anàlisi, Ricardo Galli
Classificat com Vos convide a reflexionar | Comentaris (0)