Arxiu per a la categoria: ‘Com ho expliquem’
Optimitzar l’edició digital novembre 14th, 2008
M’haguera agradat més que es tractara d’una altra noticia. Perquè desgraciadament estic parlant d’una presumpta víctima de la violència masclista. Sense oblidar-me del respecte a la víctima i a la seva família, vull explicar perquè avui a l’edició en paper de Diari de Girona no surt una fotografia: no surt perquè no vam arribar a temps. De vegades la web de Diari de Girona és una simple transposició a Internet del que es publica a l’edició en paper, amb algunes actualitzacions d’agència. Avui hi ha una diferència. La fotografia si la vam poder entrar a l’edició digital.
Al voltant de les 11 de la nit el redactor Marc Rovira ens va avisar que hi havia una possible mort a Palafrugell. Vam enviar ràpidament Marc Martí, un dels nostres fotògrafs. La rotativa tanca a dos quarts d’una de la matinada –00:30 als rellotges digitals–. El nostre fotògraf no arribava a temps per enviar la imatge, encara que la tenia feta. La previsió era que arribés a la tres quarts d’una de la matinada. Per un quart d’hora no la podíem publicar en paper.
Conscients de la molèstia que suposa per un fotògraf d’arribar-hi a un lloc i no publicar la foto, un quart d’hora abans del tancament el meu company David Céspedes i jo vam prendre una decisió. Com que l’edició en paper es va bolcant fins les dues de la matinada, vam decidir que la persona que feia el bolcat afegís la fotografia a la noticia en paper. Almenys la meitat dels nostres lectors o més podran saber que Diari de Girona hi era en el lloc de la notícia. Crec que hem fet bé.
Etiquetes: Diari de Girona, fotografia, violència masclista
Classificat com a Com ho expliquem | Comentaris (2)
Una web d’enllaços supera a NYTimes
novembre 11th, 2008
The New York Times va quedar en cinquè lloc per darrera Drudge Report
The New York Times va quedar en cinquè lloc per darrera Drudge Report
Una web d’enllaços –Drudge Report– va superar en audiència el mític diari The New York Times, com es pot veure en el gràfic. Les pàgines de la CNN, de la NBC i de Fox News van ser de llarg les més vistes, però a continuació s’hi va situar una web que practica el que es coneix com periodisme d’enllaços. La web Dudge Report també va rebre més visites que blogs mundialment coneguts i citats–com The Huffington Post o Daily Kos–.
Drudge Report, que només publica enllaços a llocs d’interés, està editada per qui el Telegraph considera el periodista més influent de la campanya electoral als EUA, Matt Drudge. Veureu que el disseny de la web és molt desfasat, però el contingut s’actualitza habitualment amb els enllaços dels millors continguts.
Via | Benoît Raphaël
Etiquetes: CNN, Drudge Report, NBC, NYTimes, periodisme d'enllaços
Classificat com a Com ho expliquem, Vos convide a reflexionar | Comentaris (0)
El podcast, com a columna d’opinió octubre 15th, 2008
Ara que sembla que el meu món recobra la «normalitat», he pogut llegir amb calma els diaris francesos i he descobert alguns canvis que m’havien passat desapercebuts per la pressa. He trobat que a Le Monde ja no només fan servir l’audio per recollir les declaracions dels protagonistes –com per exemple, la cadena Ser– o com a element dins dels blogs. Ara formen part de la informació i, fins tot, com a columna d’opinió. Aquí us deixo un exemple:
LEMONDE.FR | 14.10.08
Françoise Fressoz, periodista amb gairebé 25 anys de professió, és des del maig passat la responsable de la secció «France» a Le Monde. Fins a l’abril havia estat Les Echos, on tenia aquest blog.
També deixo aquesta recomanació: Blog de sons, un blog fet amb poques paraules i molts de sons que repassa l’actualitat.
Etiquetes: Le Monde, podcast
Classificat com a Com ho expliquem | Comentaris (0)
La programació de Fires de Girona 2008 octubre 9th, 2008
Una de les notícies més esperades cada any és la programació de Barraques 2008 de Girona. Això passa a tot arreu: l’interés per les festes majors és inversament proporcional a les discussions i decepcions que genera una vegada s’ha donat a conèixer el programa oficial. Dimarts passat, el meu company Tapi Carreras va avançar algunes actuacions d’aquest any:
«Els Pets, Beatriz Luengo, Che Sudaka, La Shica i Eina actuaran per les Fires»
Avançar qui passarà per l’escenari de La Copa per Fires de Sant Narcís ha estat sempre un repte per a tots dos. Però es produeix una paradoxa: quan més control intenten tenir els programadors i l’Ajuntament, més fàcil ho tenen els ciutadans per descobrir quins seran els artistes. Des de feia uns anys, a través de Google i amb molta paciència, els periodistes aconseguíem saber alguns noms a través de les webs oficials de formacions musicals. És a dir, una persona (o dos) que treballava bé amb els cercadors aconseguia avançar-se a d’altres periodistes.
Aquest any la feina ha estat molt diferent. Tapi va descobrir un grup a Facebook on s’anaven actualitzant els grups i solistes que hi actuaran. La gent ha anat descobrint grups i «reconstruint» la programació. Per estar encara més segurs, el meu company va comprovar a les webs oficials dels artistes que les actuacions estiguessin confirmades. En definitiva una treball col·laboratiu a partir d’una xarxa social com Facebook. Aquest és un dels canvis reals que les noves eines d’internet provoquen en el periodisme.
Etiquetes: Barraques, Diari de Girona, Facebook, Gertrudis, Girona
Classificat com a Com ho expliquem, Eines per a nous periodistes | Comentaris (0)
Què fem malament? agost 22nd, 2008
FOTO: Ricardo Sanabria
No donava suficient dimensió de la tragèdia la imatge de les ambulàncies? Porte des de dimecres a la nit donant-li voltes a la mateixa idea. Què hem fet malament en l’accident de Barajas? No sóc l’únic periodista que s’ho pregunta. El director de Público, Nacho Escolar, es fa les mateixes preguntes. L’amic Jesús Gordillo fa un repas al tractament que es va donar al llarg de la vesprada. Ell va veure el mateix que jo: no va ser un tractament morbós en el conjunt dels mitjans.
Això no evita que em semblen tristes les especulacions, barrejades amb informacions molt exactes. Com per exemple, a 20 minutos i El Mundo. Són lamentables les persecucions als familiars dels morts en moments de molt de dolor. Tot això és cert. Però ni els experts, ni la participació de la gent ens lliuren de les especulacions. Les aportacions dels testimonis no han contribuït a aclarir els fets, si no a generar més conjectures. Fins i tot ha aparegut algun falsari. Ningú está lliure d’especular i això va en perjudici de tots. Sobretot, perquè se sap des de fa molts anys que les causes d’un accident aeri no es coneixen fins que no s’han mirat les caixes negres i totes les peces. Parlar de la causa és, en certa manera, absurd.
També s’ha criticat l’ús de les imatges. Curiosament es tracta d’un dels accidents on les fotografies han estat poc crues i per això s’han fet desenes de recreacions basant-se en fets explicats per suposats testimonis.
Però entenc on està el problema. Ho he après exercint al Diari de Girona, quan ha algú se li ha anat la mà en l’elecció de les fotografies. No cal mostrar allò que augmenta el dolor dels que ho estan passant malament. Les persones tenim un instint gregari que ens fa posar-nos al costat del que pateix i, per això, carreguem contra el periodista que remou la ferida.
Amb tot, n’he tret coses bones. Em va agradar l’oferta col·laborativa de Ramón Salaverría i el treball de Microsiervos. Vaig seguir de passada els debats que es generaven al Twitter sobre els mitjans. També em queda la calidesa i sinceritat de David Cantero, el presentador del TD de TVE i saber que una antiga companya del Diari de Girona, Gemma Esteba, era a Barajas cobrint la noticia des del primer minut.
Sé que m’equivocaré exercint la meua professió. Sé que no tinc la fórmula màgica i, menys quan jo he patit més d’un cas semblant. Per això, convé seguir pensant-hi. Sempre.
Etiquetes: Accident a Barajas, Diari de Girona, Escolar, Jesús Gordillo, Microsiervos, Público, Ramón Salaverría, TVE
Classificat com a Com ho expliquem | Comentaris (2)
Periodismo Ikea març 27th, 2008
Ayer estaba montando un mueble para el baño. Podía haber optado por qué me ayudasen a montarlo. Pero soy un ferviente admirador de Ikea. Siempre será mejor que un mueble antiguo, lleno de ácaros. En Ikea, me daban todas las piezas y una hoja de instrucciones. Como siempre, mi cabeza estaba en desmontar y montar el mundo. Ikea había construido la base y las reglas, yo tenía que poner las herramientas y montar el producto final. Imaginé un Nuevo Periodismo. Los medios plantearían mantener la objetividad, intentarían aumentar la pluralidad y la diversidad e pretenderían mejorar el diseño para hacerlo todo más accesible, más práctico, más transparente. A cambio cederían parte del proceso de producción a los propios consumidores finales y les facilitarían una hoja de instrucciones. Darían paso a otras cámaras, otros bolígrafos y blocs de notas, otros ordenadores. En algunos casos, las noticias serían idénticas, pero definidas por un estilo propio; en otras el color, el matiz o la combinación de piezas aportarían nuevas informaciones. Con el tiempo, los mejores montadores de noticias de Ikea crearían sus propios medios. Facilitarían nuevos muebles e incluso nuevas herramientas para mejorar los productos finales. El Nuevo Periodismo ya está aquí. Es un instrumento más al servicio de una nueva era: la de la república independiente de tu casa.
Classificat com a Com ho expliquem, Eines per a nous periodistes, Vos convide a reflexionar | Comentaris (3)
El ADN de los periodistas gener 18th, 2008
Si el 60% de los jóvenes no se interesa por el periodismo. Si cada vez es más fácil que los propios ciudadanos publiquen sus propias noticias. ¿Han muerto los medios tradicionales? ¿Ha muerto el periodismo? ¿Desaparece definitivamente la información? El periodista francés Benoît Raphaël expone su teoría –que comparto– sobre el futuro del periodismo en la que considera que deben producir cambios en profundidad en la forma de trabajar de los periodistas.
La información:
1/ Es hiperfragmentada y ya no existe la fidelidad a un único medio.
2/ Es una serie de microinformaciones que se pueden entrelazar.
3/ Es en directo.
4/ Es un continuo «work in progress» que se desarrolla a lo largo del día.
5/ Es un hecho social ya que se puede compartir, utilizar para un blog o aportar fotos o videos.
6/ Es personal porque concierne a la esfera del lector y no a los intereses de una editorial.
7/ Es ordenada por la comunidad y por los motores de búsqueda y no por las redacciones.
8/ Es porosa, transpirable, porqué más allá de quién da la exclusiva se transmite y se modifica en red.
Si todo eso ha cambiado, ya no es una cuestionable si el periodismo debe cambiar. Es una obligación. O solo sobrevivirán los que tengan mutaciones en el ADN.
Classificat com a Com ho expliquem | Comentaris (3)
Nuevo periodismo gener 17th, 2008
Classificat com a Com ho expliquem, Vos convide a reflexionar | Comentaris (0)
Twitter y las exclusivas gener 14th, 2008
El diputado de CiU al Congreso y próximo candidato nacionalista por la circunscipción de Girona, Jordi Xuclà, ha avanzado a través de «su Twitter» cual será la composición de la lista electoral. Para actualizarlo utiliza el teléfono móvil. El propio protagonista político es el generador de la notícia. Ha generado y gestionado su propia exclusiva. No es ninguna grandiosa novedad, pero es un ejemplo más de los cambios que conlleva la tecnología digital en el mundo de los medios de comunicación. Xuclà es «blogger» desde hace dos años. Xuclà ya ha anunciado que utilizará el twitter durante la precampaña electoral para informar de los actos. Muchos lo sabrán mañana por el periódico, tomando un café en el bar. Pero, cada día, serán menos.
Classificat com a Com ho expliquem, Eines per a nous periodistes | Comentaris (5)
Los incendios de California octubre 31st, 2007
Cierto es que la mayoría de los medios de comunicación son ahora empresas privadas y, como tales, intentan obtener beneficios. Todo esto viene a cuento por los incendios de California que se están produciendo desde hace días. Los medios de comunicación han jugado un papel de servicio público mucho mayor que el de algunas instituciones. Cito el ejemplo del San Diego Tribune que ha impulsado HelpInSanDiego un blog colectivo de informaciones prácticas para los afectados por los incendios. Uno de los ejemplos son los teléfonos de contacto con abogados que ofrecen asesoramiento gratuito o las peticiones de donaciones de sangre para las víctimas, en su mayor parte, bomberos que han sufrido quemaduras. Muchas de las informaciones son facilitadas desde bitácoras particulares o sitios públicos o de portales no especializados como Youtube o Flickr. El cuaderno, abierto en blogspot.com, no supone un coste adicional ni incrementa el trabajo en la empresa. ¿Puede el periodismo ciudadano condicionar a las grandes empresas de comunicación reclamando que se preste más atención a los intereses sociales, por delante de los intereses empresariales o particulares? De momento,esta iniciativa demostraría que sí. Por cierto, para que se sepa. Los bomberos ya no son un ente público, dependen de las multinacionales de los seguros –cosas de Terminator– y sólo previnieron los incendios en las casas de los que pagaron previamente para que se protegieran sus propiedades con líquido ignífugo.
Via Francis Pisani
Classificat com a Com ho expliquem | Comentaris (1)