Arxiu per a la categoria: ‘Hi ha ètica al periodisme?’
Desproporció i vergonya July 29th, 2010
Un exemple de com la premsa espanyola i espanyolista tracta diferent els temes segons si es tracta de Catalunya o d’un altre. Amb la prohibició de Canàries, el 18 d’Abril de 1991 el rotatiu madrileny ABC només feia una breu referència a portada. Avui, la desmesura i la desproporció. Per no parlar d’El Mundo, que no en tinc ganes.
Classificat com a El dia, en titulars, Hi ha ètica al periodisme?, Vos convide a reflexionar | Comentaris (2)
La frivolitat era inevitable? December 18th, 2008
Que un periodista caiga en la frivolitat en algún moment de la seua vida és inevitable. En aquesta entrevista a Marcia Scantlebury, l’entrevistadora podia haver optat per un altre titular. Perquè ho ha demostrat en altres reportatges bons. Però feia anys que esperava que algú li transmetés el mateix que ella pensa: escoltar a Julio Iglesias és una tortura. I no ha volgut deixar passar l’oportunitat de fer un titular «vendible i divertit». Jo estic d’acord: no suporto Julio Iglesias, ni entenc perquè ven tants discos.
Però cal tenir en compte que Marcia Scantlebury és una persona que va lluitar contra el pinochetisme i que, entre altres coses, va patir abusos d’un comandant. Diriem que elevar a Julio Iglesias a categoria de titular en aquest cas no és només una frivolitat, ni és anecdòtic, és d’una falta d’humanitat immensa. Paradoxalment, davant d’algú que ha aixecat un Museu de la Memòria i els Drets Humans a Xile.
Etiquetes: Drets Humans, frivolitat, Marcia Scantlebury, Memòria Històrica
Classificat com a Hi ha ètica al periodisme? | Comentaris (1)
El drama
August 26th, 2008
Fa uns anys el diari Levante va publicar les imatges d’un matrimoni mort en un accident de trànsit. Era impossible saber qui eren perquè estaven coberts. O això va creure el redactor. Un dels peus que es veien mostrava una sabata. «Les sabates de la mare», va pensar la família indignada i commocionada.
Pocs dies després, molt desafortunadament, en un balanç de víctimes de cap de setmana es va utilitzar la mateixa imatge com a recurs. La família enrabiada va anar al diari. Va suplicar que destruiren aquelles imatges. El redactor que els va atendre des de la seva ignorància afirmava que era impossible, que eren del fotògraf i no sè quantes excuses corporativistes més. En resum, no va saber reaccionar.
En aquell moment, un directiu de Levante va sentir la conversa. Va pujar fins a l’arxiu, va demanar les fotografies i els negatius. Va baixar a recepció, va demanar disculpes ala família i va entregar fotografies i negatius perquè feren el que vullgueren amb elles.
Aquesta història real, que havia passat uns anys abans que jo entrara al diari, me la va explicar un dels meus primers caps perquè entenguera on acaba el periodisme i on comença la dignitat de les persones. I ho feia perquè jo acabava de passar aquella ratlla.
Llegiu altres reflexions a Tinta Digital.
Etiquetes: drama, Levante, periòdic, sensacionalisme
Classificat com a Hi ha ètica al periodisme? | Comentaris (4)