Els dies de Nadal que vam estar per Xàtiva, vegent a la familia, ens vam trobar que el col·lectiu caMot havia plantat diverses ombres amb dades davant de Correus, a pocs metres del pessebre amb que cada any ens «delecta» l’ajuntament de Xàtiva –mai millor dit això de pessebre–.  Vos deixe l’enllaç al video que demostra que, a Xàtiva, també hi ha moltes coses que es mouen i més gent que no es conforma. Gràcies, amigues i amics de caMot. I als coneguts del Penjoll Morisc, d’on he agafat la foto.

«Dones i homes sense sostre, sense diners per comprar ni medicaments ni menjar… Coneixem casos concrets, reals: un home de 80 anys viu amb 11€ al dia; una xiqueta de 5 anys va a escola i no té llibres, els seus pares no tenen feina i discuteixen constantment davant d’ella; una dona embarassada a qui el ginecòleg li diu que el seu fill s’està gestant amb fam, la qual cosa repercutirà inevitablement sobre l’estat en què aquest naixerà…

Amb aquesta acció, des de CaMot, preteníem, per una banda, conscienciar la població de la precarietat existent. A més d’això, informar sobre el Punt d’Informació sobre Drets Socials LA CANYOTA.»

A la gent que porta endavant aquesta iniciativa la podreu trobar:

* Dilluns de 12h a 15h al Convent de la Consolació.

* Dimecres de 17h a 19:30h a CaMot (C/Blanc, 9).

Disculpeu que només torni al blog per l’«autobombo», però crec que és la millor forma de comunicar aquelles coses en els que estic professionalment embolicat.

Des de fa una setmana aproximadament , «diaridegirona.cat» i l’edició en paper de Diari de Girona ha començat a idear noves fòrmules de treball en els que implicar més als nostres lectors i aprofitar la «inteligencia col·lectiva». L’objectiu no és beneficiar-se d’un treball exhaustiu dels lectors, si no generar una posada en comú de la informació.

La primera experiència ha sigut el balanç de 2 mesos de funcionament de la Girocleta. Hem obert un fòrum a la pàgina web perquè la gent faci les seves aportacions, reflexions o enviï les seves fotografies i ens expliqui les seves experiències sobre el nou servei o els seus coneixements sobre els serveis d’altres països. També hem programat dues entrevistes-xat: una, amb la regidora de Mobilitat de Girona, Isabel Salamaña (PSC), i un altra, amb el ciclista urbà Miquel Llop, de la plataforma Mou-te en bici.

El periodista Alfons Petit, que coordina el Dominical, recollirà totes les propostes per redactar un ampli reportatge que sortirà publicat diumenge vinent, 29 de novembre, en el suplement del cap de setmana. El meu company no s’ha oblidat de sortir al carrer i farà enquestes entre els usuaris. Afegirà a més algunes dades de la seva pròpia recerca que ja ha treballat.

És un assaig que intenta unir participació dels lectors, amb el periodisme de carrer per treballar i debatre un tema de ciutat. Segurament hi haurà moltes coses per millorar, com per exemple, la falta de participació en l’enviament de fotos personals. Com que jo estic posat pel mig, espero aportacions vostres per a les noves fòrmules de col·laboració que anirem creant.  Podeu suggerir temes, històries o  formes de treballar. Estaré encantat d’escoltar-vos.

Quan anava a escola tenia un company que sempre inventava excuses per no resoldre els problemes de matemàtiques. El noi se’n sortia bé amb la resta de matèries, però amb les matemàtiques no podia. La bestiesa més grossa va ser quan va respondre que no havia fet els deures perquè li feia mal el peu. El mestre li va dir: «i per què no els has fet amb el cap?».
Als socialistes de Girona els passa una cosa semblant a la del meu amic. Han buscat tantes excuses en el cas del xalet Tarrús que han perdut el sentit comú. L’acord entre el tripartit i la propietària suposa pagar gairebé el mateix que costa una nova escola bressol. Pagans diu que guanyen moltes sentències i que són poques les que es perden. Per això mateix, el sentit comú diu que algú ha de demanar disculpes per l’errada. La ciutadania hauria sabut perdonar els errors, si són tan pocs com diuen. El fet que hagi demanat perdó Joan Olòriz (ICV) encara posa més en evidència els seus companys socialistes. Joan Pluma quedarà per sempre més com el regidor del “desastre” del xalet Tarrús. Per oblidar-se del seny.

Sabia que el tripartit de Girona no era de ciències. Els 3,3 milions desapareguts de la requalificació de Sant Josep són un misteri. Vagi per endavant que em felicito perquè el tripartit ha decidit, per fi, impulsar l’ampliació de l’Ajuntament de Girona. Però ho farem pagant un multimilionari lloguer per 1.800 metres quadrats d’oficines.
L’edifici Fòrum semblava un espai fantasma que acabaria essent menjat per la seva pròpia desgràcia. Ara és la seu del Col·legi de Metges i del GEiEG. Era un bon espai per ampliar els serveis municipals.
També, Hisenda es trasllada de Jaume I al barri de Sant Narcís. Quedarà un edifici buit al costat de la seu de la Generalitat. Seria un bon lloc per al «nou» Ajuntament.
Fa uns anys, l’Estat va treure a subhasta l’antic Banc d’Espanya, de la carretera de Barcelona. Una empresa va decidir construir-hi un hotel, després que l’Ajuntament l’instés a oblidar-se de fer-hi un bloc de despatxos. Oficines on podien haver-hi treballadors municipals.
Sumin als lloguers, els 3,3 milions d’euros perduts. L’ampliació «municipal» ens acabarà sortint molt cara. Per la falta de previsió del tripartit.

Columna d’opinió publicada a Diari de Girona

Deixeu-me fer una mica d’«autobombo». La proposta crec que s’ho mereix. Diari de Girona, l’empresa per a la que treballo, ofereix una oportunitat històrica: seguir la Guerra del Francès, dia a dia. Durant pràcticament tot l’estiu, es publicarà un facsímil coleccionable del Diario de Gerona de 1809.

Els exemplars –uns 200– fan referència a les explicacions sobre la invasió napoleònica i els Setges de Girona, coincidint amb el 200é aniversari. El diari també difondrà articles d’opinió de diversos especialistes com Genís Barnosell o Lluís M. De Puig, entre d’altres, que aprofundiran en el context històric. La idea original va ser de l’historiador aficionat Jordi Pericot.

Crec que és un fet remarcable, perquè encara que és un mitjà petit i local, pocs diaris de l’Estat Espanyol poden recuperar el que explicaven les seues pàgines fa 200 anys. Espero que no sigui l’última experiència que vincula història i informació.

El Diario de Gerona es podrà guardar dins una carpeta que es distribuirà el 9 de maig amb el primer exemplar històric.

El diari El Punt avui fa 30 anys. El 24 de febrer de 1979 naixia un projecte comarcal que s’ha mantingut fins ara. He de dir que és la «meva» competència directa. Però, també, puc explicar que jo vaig ser becari d’El Punt a l’edició del País Valencià, quan semblava que era possible que hi haguera un diari escrit en valencià. Tot i això, el que més m’interessa és l’estrena de la web www.elpunt.cat. Ja he extret algunes primeres conclusions.

El projecte que s’inicia avui té coses molt interessants, però haurà d’evolucionar amb rapidesa si volen consolidar-se en un món, el d’internet, on pesa més el posicionament al Google, la freqüència d’actualització i l’arxiu que la qualitat de la informació.

+ En Positiu

La web d’El Punt té una cosa que des del principi em va agradar: resol molt bé el concepte d’«edició local». El disseny de la pàgina web és molt correcte i, a més permet tenir els titulars locals en primer terme sense perdre la resta de les notícies. Això li donarà un marge comercial i informatiu que molts altres no tenen. Aquesta és la seva principal aportació.

- En Negatiu

El contingut serà el seu principal handicap: és una transposició del paper al món digital, un pas que fa molts anys que havien d’haver fet. No hi haurà actualitzacions durant el dia, el que suposa reduir les possibilitats de visites diàries. Cal recordar que a Internet la fidelitat del lector no és la mateixa que en el paper.

? La incògnita

El gran dubte és l’absència d’eines multimèdia. la millora de les pàgines de televisions com TV3 o el ràpid desenvolupament del vídeo dins d’altres diaris poden provocar que elpunt.cat sigui un projecte esgotat en pocs mesos.

En tot cas, moltes felicitats i que tinguin sort.

Des de l’any 2001, que es va celebrar el 20 aniversari, l’evolució és evident. Hem passat del paper a les descàrregues de .pdf i les pàgines en flash, per a després passar als reportatges de televisió inserits en pàgines web. Ara anem amb el twitter. Esperem que tinga éxit.

Els armaris, quan passen els anys, guanyen encant també per les coses que hi guarden. Mireu:
Pedra Foguera

I hi ha coses noves que agraden perqué estan fetes amb mans d’ebanista veterà:
Los desastres de la guerra

Ja estan al meu llistat d’enllaços.

Han aconseguit patrocinadors, col·laboradors, conferenciants, un presentador, suports institucionals i grups de música. Paral·lelament, una web ben treballada amb videos, una votació popular, candidats sorprenents i un lloc excel·lent per donar els premis. Ens veurem a l’Auditori de Girona. Em toca cobrir l’acte com a periodista. Un orgull poder ser-hi.

He fet un mes de vacances i he tornat a la feina amb moltes ganes. He estat per terres valencianes, he rebut una mala notícia que ens ha trasbalsat tot el mes i he anat de viatge pel Marroc. De tot he anat donant puntual informació al «Què faig ara?». Després de tot, he retornat a la feina amb noves tasques: l’actual redactor en cap d’Opinió de Diari de Girona s’ha agafat un any d’excedència i el director ha decidit fer-me confiança i ha delegat en mí aquest càrrec durant aquest any. Això és el que fa que haja de fer guàrdia els caps de setmana.

És provisional, però en fa molta il·lusió. I no només pels caps de setmana, que també. Perquè Opinió és una secció que em provoca molt de respecte i perquè és un dels gèneres en el que he de treballar molt per aprendre. També em fa il·lusió perquè Opinió em permet mantenir contactes amb gent nova, em permet llegir abans que ningú l’article de Millás i de Martí Saballs, tenir més temps per seguir a Matías Vallés o veure la repercussió que tenen els temes dels meus companys a través de les cartes al director. Com veieu en el seu conjunt un repte important pels que ens agrada treballar de periodistes.