Disculpeu que només torni al blog per l’«autobombo», però crec que és la millor forma de comunicar aquelles coses en els que estic professionalment embolicat.

Des de fa una setmana aproximadament , «diaridegirona.cat» i l’edició en paper de Diari de Girona ha començat a idear noves fòrmules de treball en els que implicar més als nostres lectors i aprofitar la «inteligencia col·lectiva». L’objectiu no és beneficiar-se d’un treball exhaustiu dels lectors, si no generar una posada en comú de la informació.

La primera experiència ha sigut el balanç de 2 mesos de funcionament de la Girocleta. Hem obert un fòrum a la pàgina web perquè la gent faci les seves aportacions, reflexions o enviï les seves fotografies i ens expliqui les seves experiències sobre el nou servei o els seus coneixements sobre els serveis d’altres països. També hem programat dues entrevistes-xat: una, amb la regidora de Mobilitat de Girona, Isabel Salamaña (PSC), i un altra, amb el ciclista urbà Miquel Llop, de la plataforma Mou-te en bici.

El periodista Alfons Petit, que coordina el Dominical, recollirà totes les propostes per redactar un ampli reportatge que sortirà publicat diumenge vinent, 29 de novembre, en el suplement del cap de setmana. El meu company no s’ha oblidat de sortir al carrer i farà enquestes entre els usuaris. Afegirà a més algunes dades de la seva pròpia recerca que ja ha treballat.

És un assaig que intenta unir participació dels lectors, amb el periodisme de carrer per treballar i debatre un tema de ciutat. Segurament hi haurà moltes coses per millorar, com per exemple, la falta de participació en l’enviament de fotos personals. Com que jo estic posat pel mig, espero aportacions vostres per a les noves fòrmules de col·laboració que anirem creant.  Podeu suggerir temes, històries o  formes de treballar. Estaré encantat d’escoltar-vos.

Quan anava a escola tenia un company que sempre inventava excuses per no resoldre els problemes de matemàtiques. El noi se’n sortia bé amb la resta de matèries, però amb les matemàtiques no podia. La bestiesa més grossa va ser quan va respondre que no havia fet els deures perquè li feia mal el peu. El mestre li va dir: «i per què no els has fet amb el cap?».
Als socialistes de Girona els passa una cosa semblant a la del meu amic. Han buscat tantes excuses en el cas del xalet Tarrús que han perdut el sentit comú. L’acord entre el tripartit i la propietària suposa pagar gairebé el mateix que costa una nova escola bressol. Pagans diu que guanyen moltes sentències i que són poques les que es perden. Per això mateix, el sentit comú diu que algú ha de demanar disculpes per l’errada. La ciutadania hauria sabut perdonar els errors, si són tan pocs com diuen. El fet que hagi demanat perdó Joan Olòriz (ICV) encara posa més en evidència els seus companys socialistes. Joan Pluma quedarà per sempre més com el regidor del “desastre” del xalet Tarrús. Per oblidar-se del seny.

Sabia que el tripartit de Girona no era de ciències. Els 3,3 milions desapareguts de la requalificació de Sant Josep són un misteri. Vagi per endavant que em felicito perquè el tripartit ha decidit, per fi, impulsar l’ampliació de l’Ajuntament de Girona. Però ho farem pagant un multimilionari lloguer per 1.800 metres quadrats d’oficines.
L’edifici Fòrum semblava un espai fantasma que acabaria essent menjat per la seva pròpia desgràcia. Ara és la seu del Col·legi de Metges i del GEiEG. Era un bon espai per ampliar els serveis municipals.
També, Hisenda es trasllada de Jaume I al barri de Sant Narcís. Quedarà un edifici buit al costat de la seu de la Generalitat. Seria un bon lloc per al «nou» Ajuntament.
Fa uns anys, l’Estat va treure a subhasta l’antic Banc d’Espanya, de la carretera de Barcelona. Una empresa va decidir construir-hi un hotel, després que l’Ajuntament l’instés a oblidar-se de fer-hi un bloc de despatxos. Oficines on podien haver-hi treballadors municipals.
Sumin als lloguers, els 3,3 milions d’euros perduts. L’ampliació «municipal» ens acabarà sortint molt cara. Per la falta de previsió del tripartit.

Columna d’opinió publicada a Diari de Girona

He fet un mes de vacances i he tornat a la feina amb moltes ganes. He estat per terres valencianes, he rebut una mala notícia que ens ha trasbalsat tot el mes i he anat de viatge pel Marroc. De tot he anat donant puntual informació al «Què faig ara?». Després de tot, he retornat a la feina amb noves tasques: l’actual redactor en cap d’Opinió de Diari de Girona s’ha agafat un any d’excedència i el director ha decidit fer-me confiança i ha delegat en mí aquest càrrec durant aquest any. Això és el que fa que haja de fer guàrdia els caps de setmana.

És provisional, però en fa molta il·lusió. I no només pels caps de setmana, que també. Perquè Opinió és una secció que em provoca molt de respecte i perquè és un dels gèneres en el que he de treballar molt per aprendre. També em fa il·lusió perquè Opinió em permet mantenir contactes amb gent nova, em permet llegir abans que ningú l’article de Millás i de Martí Saballs, tenir més temps per seguir a Matías Vallés o veure la repercussió que tenen els temes dels meus companys a través de les cartes al director. Com veieu en el seu conjunt un repte important pels que ens agrada treballar de periodistes.