El conseller Joan Saura ha anat «pagant» les entitats pròximes a ICV, el seu partit. Carod Rovira, per si no tenia prou amb l’afer de les ambaixades, també ha fet el mateix amb col·lectius pròxims a Esquerra. Governar és ara subvencionar «la seva claca», les persones que defensen a capa i espasa el seu amo.

Creient-se que estan en campanya permanent han acabat confonent la democràcia amb la manipulació, la reflexió amb la doctrina i el govern amb el poder. Obliden que són els ciutadans amb les seves il·lusions els que els van portar al Govern. O si es vol, obliden que van ser els ciutadans els que desil·lusionats van treure CiU del govern després de 23 anys.

Moltes d’aquelles persones tampoc no conserven ara ni la més mínima esperança en un govern tripartit. De fet, abjuren de qualsevol cosa que s’assembli a un govern d’esquerres després de veure que, excepte algunes lleis excepcionals, el pas de PSC, ICV i ERC per la Generalitat podria quedar en una simple anècdota de 8 anys. Al primer govern d’entesa de les esquerres, la dreta d’aquest país el va batejar com el «trist-partit».

Vist amb el temps, no era un insult; era un auguri.

Publicada a Diari de Girona el 11/01/2009

Des de fa dies se sap que l’Avui passarà a mans del grup d’El Punt. Avui s’ha tancat definitivament l’acord i això està produint reaccions molt diverses a la xarxa. La major part dels periodistes que conec, fins i tot de les dues cases, no saben que vol dir aquesta compra. Personalment, també m’ha generat moltes preguntes, que –no sè si encertadament o per error– vull exposar en públic.

Ja se sap que tant l’Avui com El Punt estan passant una mala situació econòmica, com la majoria de diaris d’aquest país. L’Avui té pendent un ERO d’unes 40 persones. La condició per fer-lo efectiu era que l’executés l’empresa que el comprés. A El Punt s’han incentivat les excedències des de fa un any. La primera pregunta és: Es reduiran els llocs de treball? La compra generarà nous aturats en el món del periodisme? L’empresa compradora diu que en els propers dies comunicaran als treballadors de l’Avui com queda la situació. Confio que no sigui en perjudici dels de sempre.

Per cert, l’Agència Catalana de Notícies acaba d’informar que Xevi Xirgo, fins ara director d’El Punt a Girona, es perfila com a nou director de l’Avui. Una de les queixes recurrents dels lectors d’El Punt era el fet que l’expansió cap a Barcelona els havia allunyat del «dia a dia» comarcal. No sé si era veritat, però en tot cas: la compra de l’Avui farà tancar l’edició de Barcelona d’El Punt? S’editaran els dos diaris? L’Avui perdrà perspectiva internacional?

Sense entrar profundament en el fet que tots dos defensen un model diferent de periodisme –l’Avui més centrat en la Gran Barcelona i El Punt des de la informació comarcal– tots dos han mantigut una aspiració: ser el diari nacional de referència. Qui cedirà en les seves pretensions? Abandonarà El Punt aquesta doble ànima de diari local i diari nacional? Deixarà de banda l’Avui la seva aspiració de conquerir les demarcacions?

Per la compra de l’Avui, El Punt rebrà ajuda institucional en forma de crèdits. El Punt i l’Avui ja són dos dels diaris més subvencionats per part del govern de Catalunya. A més, un 20% de l’accionariat de l’Avui era de titularitat pública i encara que el govern ha venut la seva part també a El Punt. Ens costarà més diners als contribuents reflotar tots dos projectes? Hi ha suficient mercat publicitari –recordem que estem en crisi– per finançar El Punt i l’Avui?

Que consti que aquestes reflexions estan fetes des d’un punt de vista no objectiu perquè treballo amb la competència. Però també espero que ningú s’ho agafi com una crítica. Només m’agradaria que tot plegat no anés en perjudici dels periodistes. Que la situació general no és per tirar-hi coets.

17:05 EDITO: Els responsables d’El Punt ja han aclarit que no hi haurà cap ERO a l’Avui.

20:41 AMPLIO: He penjat el video de la noticia de TV3 enlloc de la imatge que tenia.

20:54 EDITO: Vall Calra afegeix un «de moment» a totes les decisions que prenguin sobre els treballadors i reconeix que cal reduir costos

Disculpeu que només torni al blog per l’«autobombo», però crec que és la millor forma de comunicar aquelles coses en els que estic professionalment embolicat.

Des de fa una setmana aproximadament , «diaridegirona.cat» i l’edició en paper de Diari de Girona ha començat a idear noves fòrmules de treball en els que implicar més als nostres lectors i aprofitar la «inteligencia col·lectiva». L’objectiu no és beneficiar-se d’un treball exhaustiu dels lectors, si no generar una posada en comú de la informació.

La primera experiència ha sigut el balanç de 2 mesos de funcionament de la Girocleta. Hem obert un fòrum a la pàgina web perquè la gent faci les seves aportacions, reflexions o enviï les seves fotografies i ens expliqui les seves experiències sobre el nou servei o els seus coneixements sobre els serveis d’altres països. També hem programat dues entrevistes-xat: una, amb la regidora de Mobilitat de Girona, Isabel Salamaña (PSC), i un altra, amb el ciclista urbà Miquel Llop, de la plataforma Mou-te en bici.

El periodista Alfons Petit, que coordina el Dominical, recollirà totes les propostes per redactar un ampli reportatge que sortirà publicat diumenge vinent, 29 de novembre, en el suplement del cap de setmana. El meu company no s’ha oblidat de sortir al carrer i farà enquestes entre els usuaris. Afegirà a més algunes dades de la seva pròpia recerca que ja ha treballat.

És un assaig que intenta unir participació dels lectors, amb el periodisme de carrer per treballar i debatre un tema de ciutat. Segurament hi haurà moltes coses per millorar, com per exemple, la falta de participació en l’enviament de fotos personals. Com que jo estic posat pel mig, espero aportacions vostres per a les noves fòrmules de col·laboració que anirem creant.  Podeu suggerir temes, històries o  formes de treballar. Estaré encantat d’escoltar-vos.

Quan anava a escola tenia un company que sempre inventava excuses per no resoldre els problemes de matemàtiques. El noi se’n sortia bé amb la resta de matèries, però amb les matemàtiques no podia. La bestiesa més grossa va ser quan va respondre que no havia fet els deures perquè li feia mal el peu. El mestre li va dir: «i per què no els has fet amb el cap?».
Als socialistes de Girona els passa una cosa semblant a la del meu amic. Han buscat tantes excuses en el cas del xalet Tarrús que han perdut el sentit comú. L’acord entre el tripartit i la propietària suposa pagar gairebé el mateix que costa una nova escola bressol. Pagans diu que guanyen moltes sentències i que són poques les que es perden. Per això mateix, el sentit comú diu que algú ha de demanar disculpes per l’errada. La ciutadania hauria sabut perdonar els errors, si són tan pocs com diuen. El fet que hagi demanat perdó Joan Olòriz (ICV) encara posa més en evidència els seus companys socialistes. Joan Pluma quedarà per sempre més com el regidor del “desastre” del xalet Tarrús. Per oblidar-se del seny.

Sabia que el tripartit de Girona no era de ciències. Els 3,3 milions desapareguts de la requalificació de Sant Josep són un misteri. Vagi per endavant que em felicito perquè el tripartit ha decidit, per fi, impulsar l’ampliació de l’Ajuntament de Girona. Però ho farem pagant un multimilionari lloguer per 1.800 metres quadrats d’oficines.
L’edifici Fòrum semblava un espai fantasma que acabaria essent menjat per la seva pròpia desgràcia. Ara és la seu del Col·legi de Metges i del GEiEG. Era un bon espai per ampliar els serveis municipals.
També, Hisenda es trasllada de Jaume I al barri de Sant Narcís. Quedarà un edifici buit al costat de la seu de la Generalitat. Seria un bon lloc per al «nou» Ajuntament.
Fa uns anys, l’Estat va treure a subhasta l’antic Banc d’Espanya, de la carretera de Barcelona. Una empresa va decidir construir-hi un hotel, després que l’Ajuntament l’instés a oblidar-se de fer-hi un bloc de despatxos. Oficines on podien haver-hi treballadors municipals.
Sumin als lloguers, els 3,3 milions d’euros perduts. L’ampliació «municipal» ens acabarà sortint molt cara. Per la falta de previsió del tripartit.

Columna d’opinió publicada a Diari de Girona

Han aconseguit patrocinadors, col·laboradors, conferenciants, un presentador, suports institucionals i grups de música. Paral·lelament, una web ben treballada amb videos, una votació popular, candidats sorprenents i un lloc excel·lent per donar els premis. Ens veurem a l’Auditori de Girona. Em toca cobrir l’acte com a periodista. Un orgull poder ser-hi.

«Els Pets, Beatriz Luengo, Che Sudaka, La Shica i Eina actuaran per les Fires»

Avançar qui passarà per l’escenari de La Copa per Fires de Sant Narcís ha estat sempre un repte per a tots dos. Però es produeix una paradoxa: quan més control intenten tenir els programadors i l’Ajuntament, més fàcil ho tenen els ciutadans per descobrir quins seran els artistes. Des de feia uns anys, a través de Google i amb molta paciència, els periodistes aconseguíem saber alguns noms a través de les webs oficials de formacions musicals. És a dir, una persona (o dos) que treballava bé amb els cercadors aconseguia avançar-se a d’altres periodistes.

Aquest any la feina ha estat molt diferent. Tapi va descobrir un grup a Facebook on s’anaven actualitzant els grups i solistes que hi actuaran. La gent ha anat descobrint grups i «reconstruint» la programació. Per estar encara més segurs, el meu company va comprovar a les webs oficials dels artistes que les actuacions estiguessin confirmades. En definitiva una treball col·laboratiu a partir d’una xarxa social com Facebook. Aquest és un dels canvis reals que les noves eines d’internet provoquen en el periodisme.